Cos

Coronavirus i COVID-19: Tot allò que necessites saber

31/03/2020 1 Comentari

A finals del 2019 van aparèixer els primers casos de COVID-19 i, a dia d’avui, la COVID-19 és una pandèmia que està afectant a escala global. Hi ha moltes coses que encara s’estan investigant i descobrint sobre aquesta malaltia i el virus que la crea, i aquí et volem deixar la informació més rellevant que hi ha fins al moment.

Important!

Has de tenir en compte que la pandèmia encara segueix i que, per tant, és impossible determinar l’impacte final que tindrà. Els números que apareixen en aquest post, així com la informació, són tot el que hi ha fins al moment. Tanmateix, la informació i les dades poden anar canviant a mesura que s’investiguin i es descobreixin coses noves sobre aquest coronavirus.

Coronavirus

Què és el coronavirus, la COVID-19 i el SARS-CoV-2?

Comencem pel principi de tot, què és exactament un virus?

Un virus és simplement és una membrana feta de lípids que envolta material genètic i unes quantes proteïnes 1. Molts científics argumenten que un virus no es pot ni considerar com a ésser viu, ja que un virus sempre necessita un hoste per poder fer més còpies d’ell mateix i poder sobreviure.

El virus que circula actualment i del que tothom parla s’anomena SARS-CoV-2 (Severe Acute Respiratory Syndrome CoronaVirus 2). És un virus de la família dels coronavirus i provoca la malaltia anomenada COVID-19 (COronaVIrus Disease 19 2.

Col·loquialment, anomenem coronavirus al SARS-CoV-2 però hem de tenir clar que els coronavirus és un grup de virus, al qual hi ha inclòs el SARS-CoV-2 però també d’altres. Els coronavirus són virus comuns en humans i són responsables de fins a un 30% dels casos de refredat comú 3.

El nom de coronavirus prové de la forma dels virus: si els mires en un microscopi, la superfície del virus sembla una corona. I el nom del virus específic, SARS-CoV-2, va ser escollit perquè el coronavirus que provoca la COVID-19 és genèticament molt semblant a el coronavirus que va provocar el brot de SARS al 2003.

Sembla ser que hi ha dos tipus de virus SARS-CoV-2: un de més agressiu, que va ser molt freqüent en les primeres etapes del brot a Wuhan (Xina) però que després va disminuir fins a ser responsable del 70% dels casos; i un de menys agressiu, que ha augmentat des de l’inici del brot i actualment suposa al voltant del 30% dels casos 4.

Coronavirus informació
Informació sobre els virus, els coronavirus i el SARS-CoV-2. Imatge de la dreta: Centers for Disease Control and Prevention/Dr. Fred Murphy.

D’on prové el SARS-CoV-2?

Quan entren en contacte animals que normalment no conviuen junts a la naturalesa, és possible que els virus d’un animal saltin a l’altre. Això es pot donar entre diferents espècies d’animals o entre animals i humans. En el cas del SARS-CoV-2, el virus va saltar d’un animal encara no identificat als humans i llavors es va transmetre de seguida entre persones.

Encara no se sap com el virus SARS-CoV-2 va infectar als humans per primer cop 5, tot i que els primers casos s’associen a un mercat d’animals silvestres de la ciutat de Wuhan (Xina). El sospitós inicial era el pangolí, un mamífer amb escames típic de l’Àfrica i l’Àsia, però després d’analitzar l’ADN del virus es va descartar aquesta teoria 6. Altres coronavirus, com el SARS-CoV i el MERS-CoV, es van originar en ratpenats, que actuen sovint com a reservori de coronavirus i, per tant, no es descarta la possibilitat que el SARS-CoV-2 també provingui d’allà.

La teoria que el SARS-CoV-2 és un virus que s’ha escapat d’un laboratori o ha estat creat per humans ha estat descartada per un grup de científics d’Estats Units després d’analitzar el genoma del virus 7.

Com va començar el brot del coronavirus SARS-CoV-2?

El 29 de desembre de 2019, les autoritats xines van identificar una sèrie de persones que presentaven casos similars de pneumònia a la ciutat de Wuhan, a Xina. Al cap d’un temps, es va determinar que aquests casos venien tots donats per un nou tipus de coronavirus.

Els primers casos de COVID-19 fora la Xina es van detectar a Japó i a Tailàndia a mitjans de Gener. Des de llavors, els virus s’ha estès per tot el món i molts països i ciutats han tancat fronteres i s’han posat en quarantena per aturar l’expansió del virus.

El dia 11 de març de 2020, l’OMS va declarar la COVID-19 com una pandèmia, que significa que és una malaltia que afecta un continent sencer o a tot el món 8.

Mecanisme d’acció i símptomes

Com ataca el coronavirus al nostre cos?

El virus entra principalment al cos pel nas i la boca i el seu destí final són els pulmons, on causa els efectes més greus.

Els pulmons es troben recoberts per milions de cèl·lules, anomenades cèl·lules epitelials. Aquestes cèl·lules actuen com a frontera i protegeixen els teus òrgans i la mucosa 9. El SARS-CoV-2 es connecta específicament amb aquestes cèl·lules i injecta el seu material genètic dins d’elles. La cèl·lula, que no s’adona del que està passant, es pensa que el material genètic és seu i el comença a replicar i a fer nous virus. Per tant, la cèl·lula acaba actuant com a fàbrica, produint molts virus 10. Quan el nombre de virus dins la cèl·lula és molt alt, la cèl·lula s’autodestrueix i tots els virus són alliberats per atacar més cèl·lules 11.

El nombre de cèl·lules infectades augmenta exponencialment amb els dies, igual que el nombre de virus dins els pulmons 12. Durant aquest temps, el virus encara no ha provocat símptomes greus però el problema real comença ara, quan el teu sistema immune entra en joc.

El sistema immune és aquell que ens defensa dels patògens i ens ajuda a eliminar-los. Tot i que està per protegir-te, el sistema immune ha d’estar molt ben regulat, ja que sinó es pot tornar perillós i atacar a un mateix.

Quan les cèl·lules del sistema immune arriben als pulmons per combatre el virus, aquest les infecta, provocant-los-hi confusió i fent que reaccionin en excés. El coronavirus fa que les cèl·lules del sistema immune cridin a moltes més cèl·lules de les que caldria per combatre el virus 13 i això provoca que les cèl·lules immunes destrueixin tant al virus com a les cèl·lules bones del cos 14. Com més cèl·lules immunes arriben, més danys es provoquen i més teixit pulmonar es mata.

En la majoria de casos, el sistema immune va guanyant el control a poc a poc, interceptant els virus que volen infectar noves cèl·lules i destruïnt-los, fins a eliminar-los del tot 15.

Pel contrari, en els casos més greus, milions de cèl·lules epitelials han mort i han deixat els pulmons sense cap revestiment que els protegeixi. Això significa que els alvèols, petits sacs d’aire pels quals es produeix la respiració, poden ser infectats per bacteris que, en situacions normals, no suposarien cap problema. Els pacients agafen pneumònia, es fa difícil respirar i l’ajuda dels ventiladors és crucial per sobreviure 16.

El sistema immune dels pacients més greus es troba debilitat perquè porta dies lluitant contra al virus i, a l’aparèixer els bacteris, no té força per eliminar-los. Els bacteris es multipliquen ràpidament i, si aconsegueixen passar a la sang, la mort és bastant probable 17.

Com actua el coronavirus
Com entra el coronavirus SARS-CoV-2 al nostre cos i què fa un cop està dins.

Quins símptomes causa el SARS-CoV-2?

La COVID-19 presenta diferents símptomes depenent de la persona, però amb el nombre de casos que hi ha hagut fins al moment, s’han pogut determinar uns certs símptomes que es presenten amb més freqüència que d’altres.

Els símptomes més freqüents que mostren les persones que pateixen COVID-19 són febre i tos seca. El 90% de pacients confirmats de coronavirus presenten febre i dos terços presenten tos seca 18.

En els últims dies també s’ha posat de manifest que alguns pacients confirmats per COVID-19 sembla que perden el sentit de l’olfacte. Aquest símptoma s’està investigant més fons però, si resulta ser un símptoma que apareix al principi en la majoria de pacients, podria ajudar a diagnosticar la malaltia de forma més eficaç 19.

Molts símptomes de COVID-19 són els mateixos que els de la grip o el refredat comú i per això també és interessant saber quins símptomes són diferents entre aquestes malalties. El principal és que la COVID-19 rarament presenta mocs (no com la grip, que és típic mocar-te cada dos per tres).

Important!

Quan es parla de símptomes sempre s’ha de tenir en compte la freqüència amb què apareixen. En determinades condicions i determinades persones, uns virus pot causar uns símptomes molt concrets, però això no vol dir que tothom que agafi aquella malaltia pateixi aquells símptomes.

El fet que no sigui necessària la presència de tots els símptomes per determinar una malaltia pot portar a diagnòstics erronis. Per exemple, imagina’t que has sentit que una determinada persona presentava dolor muscular i va ser diagnosticat amb COVID-19. Tu pots pensar-te que com que no tens dolor muscular no tens la malaltia, però has de tenir en compte que la freqüència de patir dolor muscular és molt baixa i t’has de fixar en els símptomes més freqüents.

Símptomes coronavirus
Símptomes de la COVID-19 i freqüència amb la que apareixen. Dades extretes de la WHO 20.

Els símptomes poden variar amb el temps i, normalment, els primers a presentar-se són la febre i la tos seca. En casos greus i crítics el virus pot provocar una pneumònia greu, insuficiència respiratòria, xoc sèptic i disfunció o fallada de múltiples òrgans.

Segons un estudi de la Xina que ha recollit dades de 55.924 casos confirmats, només el 5% del total dels infectats eren casos crítics i el 2,3% acabava morint. La majoria de la gent infectada (81%), només presentava símptomes semblants als d’una grip normal (febre, cansament i tos seca) 21. Probablement hi ha molts més casos lleus, ja que en alguns casos passen desapercebuts o no se’ls fa el test.

Gravetat dels casos de coronavirus
Gravetat de casos confirmats de COVID-19 a la Xina segons un estudi de la WHO 22

Quant temps tarden a aparèixer els símptomes?

La gent infectada amb COVID-19 generalment tarda una mitjana de 5-6 dies en desenvolupar els símptomes. Tanmateix, això és la mitja i aquest temps pot variar entre 1 i 14 dies 23. Fins i tot, hi va haver el cas d’un home xinès que no va mostrar símptomes fins al cap de 24 dies de ser infectat! 24.

És possible estar infectat però no patir cap símptome?

S’han reportat casos de gent que ha donat positiu pel test de COVID-19 però que no presenta cap símptoma 25. S’estima que el percentatge de persones infectades que no presenten cap símptoma pot ser elevat, però encara s’està investigant i no se sap del cert. Una de les dificultats més grans a l’hora d’estimar el nombre de persones que no presenten símptomes però que estan infectades és que a aquestes persones no se’ls hi sol fer el test.

El que si se sap és que al cap de 14 dies aquestes persones deixen de ser contagioses, tot i que, al com que no mostren símptomes, és difícil saber quan ha començat el període de 14 dies.

El contagi de persones asimptomàtiques a altres persones es pot donar quan beuen del mateix got, comparteixen coberts, etc. D’aquí la importància del distanciament físic entre persones. Es creu que les persones que no presenten símptomes tenen menys nombre de virus al cos i, juntament amb el fet que no tinguin tos ni secrecions fa que siguin menys infeccioses que una persona que presenta els símptomes. Tanmateix, això no se sap amb certesa.

Quan temps dura la malaltia?

Segons un estudi que s’ha fet a la Xina en 55.924 casos confirmats 26 :

  • Per casos lleus, s’estima que la malaltia dura una mitjana d’unes dues setmanes
  • Per casos més greus i crítics, el temps de recuperació pot ser d’entre 3 i 6 setmanes
  • Per les persones que han acabat morint, el temps entre la presentació dels símptomes i la mort ha sigut d’entre 2 i 8 setmanes

Transmissió

Com es transmet el virus d’una persona a una altra?

El SARS-CoV-2 es transmet principalment entre humans a través de gotetes quan la gent esternuda o al tocar superfícies contagiades i després tocar-te el nas, la boca o els ulls 27.

Es creu que les persones són més contagioses quan mostren símptomes de la malaltia, però també és possible contagiar el virus quan encara no han aparegut els símptomes 28.

Les dades que hi ha fins al moment demostren que el SARS-CoV-2 pot transmetre’s d’una persona a una altra amb bastanta facilitat. S’estima que cada persona infectada pot infectar a la vegada entre 2 i 3 persones. També s’ha descobert que hi ha persones, anomenades “supercontagiadores”, que són capaces de contagiar fins a 16 persones 29.

Important!

De moment no hi ha cap estudi que demostri que les mascotes puguin ser infectades pel coronavirus SARS-CoV-2.

Quant temps dura el virus en diferents superfícies?

Encara s’estan duent a terme estudis per determinar quant temps dura el SARS-CoV-2 en diferents superfícies. Fins ara, molta de la informació que s’ha donat era d’estudis que s’havien fet amb altres coronavirus i que es creu que els resultats es poden extrapolar al SARS-CoV-2.

Per exemple, una anàlisi de 22 estudis va trobar que el temps que els coronavirus persisteixen en una superfície depèn de molts factors i pot variar des de 2 hores fins a 9 dies. Les altes temperatures (30-40 ºC) i l’alta humitat redueixen el temps dels virus en superfície 30.

Un estudi recent que sí que s’ha fet amb el coronavirus actual (SARS-CoV-2) demostra que aquest pot durar fins a 72 hores en plàstic i acer inoxidable, fins a 4 hores en coure i fins a 24 hores en cartó. En aerosols, el virus pot durar unes 3 hores 31.

Tests per detectar el coronavirus

Com es fan els tests de cOVID-19?

Els metges recullen amb un bastonet de cotó mostres de la mucosa del nas o de la gola. Aquestes, s’envien a analitzar als laboratoris, on es fa un test anomenat PCR per detectar si hi ha material genètic del virus a la mosta 32. El principal problema d’aquests tests és que necessiten ser enviats a un laboratori i que el temps d’espera per saber els resultats és llarg.

Una dada curiosa és que els primers tests per detectar el coronavirus es van desenvolupar només en 2 setmanes!

Diversos grups de científics arreu del món estan intentant desenvolupar un test que permeti detectar el virus en sang i així reemplaçar els bastonets de cotó que s’estan fent servir actualment. L’anàlisi de sang permetria detectar si un pacient està infectat però també si un pacient ha estat infectat en el passat i ha aconseguit crear defenses contra el virus 33.

Per altra banda, l’agència del medicament d’EUA (FDA) ha aprovat un test que dóna els resultats en tan sols 5 minuts, sense la necessitat d’un laboratori. El test ha estat desenvolupat per la farmacèutica Abbot i estarà disponible a partir de principis d’abril. El test detecta el genoma del virus en mostres de pacients que s’han obtingut del nas o de la gola 34.

L’empresa alemanya Bosch també s’ha sumat a la fabricació de test per detectar el COVID-19. En aquest cas, els resultats se sabrien en 2 hores i mitja i el test estaria disponible a partir de l’abril. Aquest test també permet detectar alhora 9 altres malalties que presenten símptomes semblants a la COVID-19 35.

Són sempre fiables els tests actuals?

Algunes vegades els resultats dels tests són erronis, donant lloc a resultats negatius per gent que està infectada, i al contrari. Això passa principalment per tres motius 36 37 38:

  • La quantitat de virus que pots capturar: La COVID-19 és una infecció que afetca principalment als pulmons, així que el virus es troba allà. Quan et treuen la mostra de la gola pot ser que hi hagi molt poca quantitat de virus allà, ja que la majoria es troba als pulmons, fent que no sigui detectable en el test. En aquest cas, podries donar negatiu pel test però estar infectat.
  • La quantitat de virus en la mostra que agafes: A l’agafar la mostra amb un bastonet de cotó a un lloc aleatori de la gola o el nas pot ser que en aquell lloc justament no trobis virus però que estiguin presents en altres parts.
  • El temps que tarda la mostra a arribar al laboratori i a ser processada: La mostra que s’ha extret del pacient no dura gaires hores i, per tant, el transport i la logística entre l’hospital i el laboratori és molt important. També s’ha de tenir en compte que un cop la mostra arriba al laboratori, és possible que el laboratori estigui saturat. Tots aquests factors poden influir als resultats del test.

Per què és important fer tests?

Fer tests permet a la gent infectada saber que realment està infectada i prendre les mesures necessàries per curar-se i per no contagiar als altres. La gent que no sap si està infectada o no, pot sortir al carrer o tenir contacte amb altra gent i acabar-los infectant.

Un altre motiu pel qual és necessari fer tests és per entendre com funciona la pandèmia causada pel coronavirus i saber com respondre. Els tests ajuden a entendre com es propaga la malaltia i ens ajuden a saber si una determinada acció o mesura funciona per aturar la propagació de la malaltia. Per exemple, els tests ens ajuden a saber quina proporció de la població no presenta símptomes però si que està infectada. Això és molt important perquè si la proporció és alta, vol dir que les mesures han de ser més restrictives, ja que la gent podria trobar-se bé, sortir al carrer i seguir infectant a altres persones sense saber-ho.

Quants tests s’han fet a cada país?

El nombre de tests que s’han fet varia molt d’un país a un altre i, en la majoria de casos, els països que han fet més testos tendeixen a tenir un nombre més alt de casos de COVID-19 confirmats.

Fins ara, el país on s’han dut a terme més tests és Corea del Sud. En aquest cas però, el nombre de positius no és tan alarmant com el d’altres països, ja que Corea del Sud ha pres mesures molt estrictes. Això ens ensenya que és possible reduir el nombre de casos aplicant les mesures oportunes, així com que és possible fabricar un gran nombre de tests i fer que un alt nombre de la població es faci la prova.

En el següent gràfic pots veure el nombre de tests totals que s’han dut a terme per país. Si vols afegir algun país més, fes clic al botó blau “Add country”.

Max Roser, Hannah Ritchie and Esteban Ortiz-Ospina (2020) – “Coronavirus Disease (COVID-19) – Statistics and Research”. Published online at OurWorldInData.org. Retrieved from: ‘https://ourworldindata.org/coronavirus’ [Online Resource].

Infecció, mortalitat i recuperació

Quines són les poblacions de risc?

En el cas del SARS-CoV-2, els símptomes són lleus per la majoria dels casos, però alhora hi ha un gran nombre de morts. Això és degut a la ràpida extensió del virus i al gran nombre d’infectats que hi ha.

D’acord amb un estudi preliminar realitzat a Wuhan (Xina), no hi ha diferència en la mortalitat entre homes i dones, ni tampoc entre fumadors i no fumadors 39. La població que es troba en més risc de morir al ser infectada amb el coronavirus actual són la gent gran. Segons un altre estudi de la Xina, el 14,8% dels majors de 80 anys que van ser infectats per la COVID-19 van morir com a resultat 40.

Important!

S’ha de tenir en compte per això, que aquest percentatge només significa el nombre de persones que van morir de les persones a les quals s’havia fet un test i s’havia confirmat que estaven infectats. El percentatge seria molt més petit si es tingués en compte tota la població.

En el cas dels nens, el nombre de morts és molt més baix. No es va informar de cap mort en nens menors de 10 anys i només el 0,2% dels nens entre 10 i 19 anys diagnosticats amb COVID-19 van acabar morint a Xina 41.

Després d’aquest estudi, s’han reportat dos casos (un a Wuhan i un a Illinois) d’infants que han mort a causa del COVID-19 42.

Mortalitat coronavirus per grups d'edat
Índex de mortalitat (nombre de morts dividit entre el total de casos confirmats) per grup d’edats a la Xina fins l’11 de Febrer 43 44.

No obstant això, un factor més important que l’edat a l’hora de determinar la gravetat de la malaltia és la salut de la persona. De fet, la persona més gran que s’ha recuperat del COVID-19 és una dona de 103 anys!45.

Una de les raons sobre per què el virus és més mortal en persones grans és degut al fet que aquestes tendeixen a patir més malalties subjacents, com ara malalties cardiovasculars, malalties respiratòries o diabetis. Aquestes malalties fan que sigui més difícil recuperar-se de la COVID-19.

Més del 10% de les persones diagnosticades amb COVID-19 que patien prèviament d’una malaltia cardiovascular han acabat morint com a resultat del virus. Això és degut a que el virus no només afecta al sistema respiratori sinó que també s’ha vist que pot afectar el sistema cardíac 46 47. Fins i tot, hi ha el cas d’una dona que va patir de símptomes cardíacs sense mostrar símptomes respiratoris 48.

Altres factors a tenir en compte que augmenten el risc de mort són la diabetis, la hipertensió, el càncer i les malalties respiratòries cròniques. També s’han donat casos de gent sana que ha acabat morint, però el percentatge és molt més baix (només un 0,9%) 49.

Per això és tan important alimentar-se bé, descansar correctament i fer exercici, per poder prevenir les malalties o poder combatre-les més ràpid en cas de contagi. La salut juga un paper fonamental en determinar la gravetat amb la qual una malaltia t’afecta.

Mortalitat per malaltia
Índex de mortalitat (nombre de morts dividit entre el total de casos confirmats) segons l’estat de salut del pacient a la Xina fins l’11 de Febrer 50 51.

Important!

S’estan fent estudis i recollint dades per entendre l’impacte de la COVID-19 en les dones embarassades. Fins al moment, no hi ha evidència que demostri que les dones embarassades tenen un risc més alt de patir la malaltia de forma més greu que la resta de la població.

Tampoc se sap amb certesa si una dona embarassada que pateix de COVID-19 pot passar el virus al fetus durant l’embaràs. De moment, el virus no s’han trobat en cap mostra de fluid amniòtic ni de llet analitzada 52.

Dades sobre el nombre d’infectats

Al parlar de nombre de casos infectats sempre estem parlant de casos confirmats, no de casos totals. Els casos confirmats només són una petita del nombre total de casos.

No s’han fet tests a totes les persones i, per tant, només sabem el nombre de casos confirmats, és a dir, aquelles persones a les quals s’ha fet la prova i tenen els resultats d’un laboratori.

El nombre d’infectats en cada país depèn fortament de les mesures que cada país ha près per combatre i reduir la pandèmia, així com el temps que ha passat entre el brot del virus i la presa de les mesures. També depèn del nombre de tests que s’han fet a casa país.

Important!

Has de tenir en compte que el nombre de tests que s’han dut a terme varia molt d’un lloc a un altre i, per tant, és impossible saber amb exactitud el nombre de casos de COVID-19 que hi ha hagut.

A més, a causa de les diferències en nombre de casos confirmats entre un país i un altre i el comportament de la pandèmia en cada país, és important no només mirar els nombres a escala global, sinó analitzar cada país per separat. Actualment, el nombre de casos a la Xina s’ha reduït dràsticament i això fa que el nombre de casos a escala global també es freni. No obstant, si mirem el cas de molts altres països, com ara Espanya, el nombre de casos confirmats segueix augmentant cada dia.

En el següent gràfic pots veure el nombre d’infectats per països. Si cliques a la pestanya “Chart”, pots veure el nombre total d’infectats per coronavirus i com ha evolucionat en el temps (fés clic al play).

Max Roser, Hannah Ritchie and Esteban Ortiz-Ospina (2020) – “Coronavirus Disease (COVID-19) – Statistics and Research”. Published online at OurWorldInData.org. Retrieved from: ‘https://ourworldindata.org/coronavirus’ [Online Resource].

A l’hora de comparar el nombre de casos entre un país i un altre, has de tenir en compte que el nombre d’habitants en cada país és diferent. Per tant, al comprar un país amb un altre cal fixar-se en dades com ara el percentatge de la població que mor, el nombre de morts per cada milió d’habitants o el nombre de dies que tarda el nombre de morts a duplicar-se.

En el següent gràfic pots veure el nombre de casos per cada milió d’habitants, així pots compara directament la gravetat de la pandèmia en cada país.

Max Roser, Hannah Ritchie and Esteban Ortiz-Ospina (2020) – “Coronavirus Disease (COVID-19) – Statistics and Research”. Published online at OurWorldInData.org. Retrieved from: ‘https://ourworldindata.org/coronavirus’ [Online Resource].

Es pot infectar una persona més d’un cop?

Segons les dades d’un experiment fet al laboratori amb macacos i l’anàlisi de milers de casos a la Xina, un pacient infectat de COVID-19 no pot tornar a infectar-se 53. Això és degut al fet que quan una persona s’infecta, genera anticossos (unes defenses) que la protegeixen el següent cop que és infectada. Això es coneix amb el nom d’immunitat.

Tot i això, encara es necessiten més estudis per determinar quant temps dura aquesta protecció.

Dades sobre mortalitat

L’índex de mortalitat és el percentatge de persones diagnosticades que acaba morint de la malaltia. Per exemple, un índex de mortalitat del 10% significa que per cada 100 casos confirmats, moren 10 persones.

L’índex de mortalitat per la COVID-19 (2%) és entre 10 i 20 cops més alt que el de la grip estacional (<0.1% al 0.2%) 54 55 56.

Important!

Tingues en compte que tant l’índex de mortalitat de la COVID-19 com el de la grip varien molt entre països.

A més, en el cas de la COVID-19, aquest índex és probable que variï amb el temps: pot disminuir si es fan més tests i es diagnostica molta gent amb casos lleus, o bé pot augmentar, si el virus muta i es torna més virulent. Les coses poden canviar ràpidament i ningú sap del cert com evolucionarà la pandèmia.

El temps entre l’aparició dels símptomes i la mort varia entre 2 i 8 setmanes depenent de la persona 57.

Tal com passava amb el percentatge de població infectada, el percentatge de morts depèn molt de les mesures que s’han pres a cada país.

En el següent gràfic pots veure el nombre total de morts per coronavirus i com ha evolucionat en el temps (fés clic al play). Si cliques la pestanya “Map”, pots veure el nombre de morts per països.

Max Roser, Hannah Ritchie and Esteban Ortiz-Ospina (2020) – “Coronavirus Disease (COVID-19) – Statistics and Research”. Published online at OurWorldInData.org. Retrieved from: ‘https://ourworldindata.org/coronavirus’ [Online Resource].

A l’hora de comparar les morts d’un país amb un altre, has de tenir en compte que el nombre d’habitants en cada país és diferent. Per tant, al comprar un país amb un altre cal fixar-se en dades com ara el percentatge de la població que mor, el nombre de morts per cada milió d’habitants o el nombre de dies que tarda el nombre de morts a duplicar-se.

Per exemple, el nombre de morts a Itàlia ja ha superat el nombre de morts a Xina i Itàlia té molta menys població que Xina. Això ens indica que la pandèmia ha sigut molt més forta a Itàlia que a la Xina.

En aquest gràfic pots veure el nombre de morts per cada milió d’habitants, així pots comparar directament la gravetat de la pandèmia en cada país.

Max Roser, Hannah Ritchie and Esteban Ortiz-Ospina (2020) – “Coronavirus Disease (COVID-19) – Statistics and Research”. Published online at OurWorldInData.org. Retrieved from: ‘https://ourworldindata.org/coronavirus’ [Online Resource].

La velocitat de creixement en el nombre d’infectats i de morts

Has de tenir en compte que en el cas d’una pandèmia que està succeint, no és només important tenir en compte el nombre d’infectats i de morts sinó també la velocitat a la qual el nombre d’infectats i de morts està creixent. Això és crucial perquè entendre com la pandèmia evolucionarà.

Encara que el nombre d’infectats o de morts pugui ser baix comparació amb altres malalties, si la velocitat de creixement és ràpida, el nombre d’infectats o de morts pot ser molt alt al cap de poc.

Per tant, la velocitat de creixement respon a la pregunta: Quant de temps han trigat el nombre de casos confirmats / morts a duplicar-se?

Per poder entendre això, posem per exemple que hi ha 500 morts en un dia. Al cap de 3 dies, el nombre de morts augmenta a 1000. Això vol dir que el nombre de morts tarda 3 dies en doblar-se. I què passarà al cap de 3 dies més? Que el nombre de morts serà 2000. Per tant, el nombre de morts està creixent exponencialment: entre el dia 1 i 3 va augmentar el nombre en 500 morts però entre el 3 i el 5 va augmentar 1000 morts. I així successivament. Per tant, l’objectiu no és mantenir una velocitat de creixement constant sinó reduir-la perquè cada cop el nombre de morts tardi més i més dies en doblar-se.

Prevenció i tractaments

A nivell individual: com reduir les probabilitats d’infecció

Probablement ja has sentit a parlar de les mesures de seguretat que pots prendre a nivell individual per reduir el risc d’infecció.

La mesura més important és rentar-se les mans, ja sigui amb sabó o amb alcohol. Tingues en compte que t’has de rentar les mans almenys durant 20 segons perquè el sabó faci efecte i mati al virus.

Si ets una persona curiosa i vols saber com ho fa el sabó per matar al virus i perquè el sabó no fa efecte si et rentes les mans menys de 20 segons, et recomanem mirar aquest vídeo (està en anglès però hi ha subtítols en espanyol).

L’altra mesura que pots prendre i que és molt efectiva és no tocar-te la cara amb les mans. Si toques superfícies contaminades pel virus i llavors et toques el nas, la cara o, fins i tot, els ulls, és possible que el virus entri al teu cos.

I òbviament no t’oblidis de quedar-te a casa. Reduir el contacte amb altres persones farà que tinguis menys risc d’infectar-te. Això no vol dir per res que hagis de reduir la vida social. Avui en dia tenim la gran sort de poder fer Skypes i trucar-nos, així que simplement canvia les teves quedades per quedades digitals. Poden ser molt divertides igualment!

Si has de sortir a comprar o anar a treballar, mantén una distància d’almenys 1 metre amb altres persones, així si algú tos al teu voltant, no estaràs prou a prop com per respirar les gotetes que poden contenir el virus.

Important!

Posar-se guants de goma al sortir de casa no evita que et puguis contagiar amb el virus. Si toques alguna superfície contaminada amb els guants, el virus es pot quedar als guants. Si després et toques la cara, el virus passa dels guants a la cara i pot infectar-te. Per tant, és més important rentar-se les mans que posar-se guants 58.

Si ets una persona sana, només necessites portar màscara en el cas que estiguis cuidant d’una persona que pateix (o que sospites) de COVID-19. També cal portar màscara en el cas que tinguis tos 59.

A banda d’aquestes mesures és molt important mantenir-se en un bon estat de salut i tenir unes bones defenses. És obvi que la salut no apareix d’un dia per l’altre i que el teu sistema immunitari no es torna fort de la nit al dia. Tanmateix, menjar de forma saludable i descansar bé hauria de ser una prioritat aquests dies.

Redueix al màxim els menjars ultraprocessats, ja que aquests interfereixen amb el sistema immunitari, i alimenta’t amb fruita i verdures 60. A l’hora de dormir, intenta que dormir profundament i llevar-te descansat 61. També es important reduir els nivells d’estrès i ho pots aconseguir fent exercici, fent activitats que et relaxin (pintar, llegir, etc), meditant, desconnectant de les notícies, etc.

Contagi COVID-19
Maneres d’evitar el contagi de COVID-19.

A nivell de societat

Degut a que el SARS-CoV-2 es transmet molt ràpidament i s’ha extès per tot el món, el nombre de persones contagiades és molt alt. A causa d’això, és molt fàcil que el sistema sanitari col·lapsi i no tingui prou material ni personal per atendre tots els casos. Segons la Organització Mundial de la Salut, aproximadament una quarta part dels casos greus i crítics requereixen ventilació assistida 62.

Com és possible que el sistema sanitari col·lapsi? Els hospitals segueixen rebent el mateix nombre de malalts per casos greus (com ara càncer, malalties cardíaques, etc) que durant la resta de l’any, però a sobre, s’han d’afegir tots els nous casos de coronavirus. Al tractar-se d’una pandèmia, el nombre de casos és molt elevat, fet que satura als hospitals i al personal sanitari.

Per això, la principal mesura que s’ha près en molts països és la de posar la població en quarentena i que el major nombre de gent possible es quedi a casa, per reduïr així el nombre de contactes durant el dia i el risc a infectar-te o infectar als altres. L’objectiu d’aquesta mesura és reduïr el nombre de persones contagiades a la vegada, evitant així saturar els hospitals (#aplanarlacurva). És a dir, que el nombre de malalts alhora no sigui més gran que la capacitat que té el sistema sanitari* 63.

*La capacitat del sistema sanitari ve determinada pel nombre de personal sanitari, el nombre de llits, unitats de cura intensiva i les facilitats de cada centre.

Aplanar la curva
Gràfic que mostra com pot desenvolupar-se una pandèmia depenent de les mesures que es prenguin.

Important!

Encara que tu siguis una persona sana, t’has de quedar a casa igualment. Probablement, tu no moris per la COVID-19 o no tinguis símptomes greus, però podries contagiar a una altra persona que fos població de risc. En molts casos, quedar-se a casa és una mostra de solidaritat. A més, recorda que hi ha casos de gent contagiada que no mostra els símptomes però que podria contagiar a altra gent.

Durant el temps que ens quedem a casa, fem que la malaltia es propagui més lentament, i els hi donem temps als científics i investigadors per trobar una cura.

Diversos estudis han hipotetitzat que és possible que quan s’acabi el confinament aparegui una nova onada de casos. Això és degut al fet que la gran majoria de la població no està immunitzada (no ha creat defenses) contra la COVID-19. Els estudis suggereixen que allargar les mesures de distanciament social podria servir per endarrerir l’aparició d’aquesta segona onada i guanyar temps fins a tenir una vacuna o un tractament 64.

Tractaments que s’estan investigant

De moment, no hi ha cap tractament específic per aquest nou tipus de coronavirus. No obstant això, s’estan duent a terme diferents estratègies per trobar una cura el més ràpid possible i aturar l’expansió del virus:

Ús d’altres medicament que ja existien

Una de les estratègies més ràpides per trobar una cura per la COVID-19 és utilitzar medicaments que ja existeixen i ja es troben al mercat per altres malalties i probar si són eficaços contra el nou coronavirus. Això redueix el nombre de assajos i test que s’han de fer al producte abans que estigui disponible pel públic, comparació amb un nou fàrmac elaborat des de zero.

Un dels candidats que més bons resultats ha donat fins al moment és el remdesivir, un antiviral que actua contra bastants tipus de virus diferents. Els resultats que s’han fet al laboratori i en animals són prometedors 65 i, actualment, hi ha diversos assajos clínics en marxa a diferents països. Els EUA van ser el primer país on es va tractar amb remedesivir un pacient de COVID-19 amb èxit 66.

Catalunya també s’ha unit a la lluita contra el nou coronavirus amb diferents propostes. La Fundació Lluita contra el Sida i les Malalties Infeccioses, que es troba a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona), està liderant un assaig pioner al món que, en comptes de curar als pacients amb COVID-19, preten aturar la transmissió del virus mitjançant dos fàrmacs ja existents 67:

  • Darunavir: és un antiviral que s’utilitza com a fàrmac contra el VIH. Aquest fàrmac redueix la quantitat de virus que hi ha a la sang (conegut com a càrrega viral) i, per tant, fa més difícil transmetre el virus d’una persona a una altra. Aquest fàrmac s’administraria a aquelles persones que ja estan infectades per la COVID-19.
  • Hidroxicloroquina: és un fàrmac utilitzat contra la malària. S’usaria com a tractament profilàctic, és a dir, per protegir del virus. Aquest fàrmac s’administraria a aquelles persones que hagin estat en contacte amb persones infectades per la COVID-19.

D’altra banda, l’empresa farmacèutica Grifols ha signat un acord amb l’agència del medicament d’EUA (FDA) per aïllar anticossos (defenses) que es troben a la sang de persones que s’han recuperat de la COVID-19 i que podrien ajudar a pacients a curar la malaltia 68.

Crear una vacuna

Diversos grups de científics arreu del món estan treballant en la creació d’una vacuna contra la COVID-19. De moment, les vacunes que es troben en fases més avançades són tres:

  • La vacuna desenvolupada per l’empresa d’EUA Moderna ja ha començat primera fase en humans per testejar si és segura la seva administració. La vacuna es basa en una tècnica novedosa que consisteix en introduir l’ARN missatger del virus, és a dir, s’administra el material genètic del virus i el teu cos fabrica el virus i així s’activa el sistema immune i es generen defenses contra el virus 69 .
  • La vacuna desenvolupada per l’empresa xinesa CanSino Biologics també es troba en la primera fase en humans. Aquesta vacuna introdueix parts clau del virus al cos, fent que el sistema immune sigui capaç de reconèixer aquestes parts quan es doni l’infecció i respondre ràpidament 70
  • La vacuna desenvolupada per la universitat d’Oxford ha començat a buscar i inscriure voluntaris per la primera fase de test de la vacuna en humans, que està prevista començar en poques setmanes. Aquesta vacuna es basa en introduir una proteïna del virus dins del cos humà perquè el sistema immune creï defenses 71.

Important!

Qualsevol vacuna o nou tractament necessita ha de passar diferents proves (al laboratori, en animals, en persones voluntàries sanes i en pacients) per poder comprovar la seva eficàcia i seguretat abans de posar-se al mercat i ser utilitzada a nivell de la població. Per tant, no hi haurà cap nou tractament o vacuna en els següents mesos ja que, tot i que molts científics de diferents països hi estiguin treballant, és un procés difícil i lent. S’estima que en el millor dels casos, la vacuna estarà llesta d’aquí a uns 12-18 mesos.

Per la majoria de malalties, primer s’identifica i s’investiga el patogen que la causa (la seva estructura, com actua dins del cos, etc.) i, un cop es sap això, s’investiguen tractaments per combatre la malaltia. En el cas de la COVID-19 s’estan fent les dues coses alhora: investigar el patogen i investigar el tractament, i això suposa un gran repte pels científics.

Comparació amb altres pandèmies per coronavirus

Tot i sentir el nombre de casos i morts per la COVID-19, pot ser difícil fer-se una idea sobre aquests nombres sense comparar-los amb res.

En les últimes dos dècades, dos brots de noves malalties també van ser causades per coronavirus: l’any 2003 va ser el SARS i l’any 2012 va ser el MERS. El nombre de casos a nivell mundial provocat per aquestes dues malalties és molt inferior al de la COVID-19, així com també ho és el nombre de morts.

I si ho comparem amb la grip estacional de cada any? L’índex de mortalitat de la COVID-19 és molt més elevat que el de la grip estacional (uns 10-20 cops més alt), així com el nombre de persones que cada persona infectada pot contagiar (1,28 per la grip estacional i 2-3 per la COVID-19) 72.

Coronavirus comparació
Comparació entre la COVID-19 i altres malalties causades per virus (SARS, MERS i grip estacional) 73 74 75 76.

Informació contrastada i fonts de confiança

Què podem creure’ns i que no sobre el coronavirus? Quina informació és rellevant i està contrastada científicament? La veritat és que les “fake news” i la informació no contrastada també són una pandèmia i cal aturar-les per no produïr més pànic i desinformació. Aquí et deixem les fonts que nosaltres consultem i que ens serveixen per entendre i seguir l’evolució de la COVID-19 (la majoria en anglès):

  • Vídeos explicatius:
    • Vídeo de Kursgezat que explica de forma molt senzilla la COVID-19
    • Vídeo que explica perquè és important quedar-se a casa i com això afavoreix al sistema sanitari
  • Estadístiques:
  • Mites i bulos:
  • Entrevistes:
    • Entrevista amb el Dr. Bharat Pankhania, expert en control de malalties transmissibles, que parla de mites sobre la COVID-19

Si t’ha agradat el nostre article, no dubtis en compartir-lo!

Newsletter

Aventura’t amb nosaltres!

Subscriu-te per formar part de la comunitat i assabenta’t de tot allò que passa a Aventura’t! Les últimes notícies, pensaments que volem compartir, esdeveniments interessants i recomanacions de llibres i vídeos directament al teu correu. Només t’enviarem correus quan realment tinguem alguna cosa important a dir-te!


rEFERÈNCIES
  1. Viruses: Structure, function, and uses. Molecular Cell Biology, 2000.
  2. Naming the coronavirus disease (COVID-19) and the virus that causes it. World Health Organization, 2020.
  3. A human coronavirus responsible for the common cold massively kills dendritic cells but not monocytes. Mariana Mesel-Lemoine et al, Journal of Virology, 2012.

  4. On the origin and continuing evolution of SARS-CoV-2. Xiaolu Tang et al, National Science Review, 2020.
  5. Cross-species transmission of the newly identified coronavirus 2019-nCoV. Wei Ji et al, Journal of Medical Virology, 2020.
  6. Evolutionary history, potential intermediate animal host, and cross-species analyses of SARS-CoV-2. Journal of Medical Virology, Xingguang Li et al, 2020.
  7. The proximal origin of SARS-CoV-2. Kristian G. Andersen et al, Nature Medicine, 2020.
  8. WHO Director-General’s opening remarks at the media briefing on COVID-19 – 11 March 2020. World Health Organization, 2020.
  9. Strategies for whole lung tissue engineering. Elizabeth A. Calle et al, IEEE Transactions on Biomedical Engineering, 2014.
  10. Virus replication – An introduction. A. Billiau, Nature Pediatric Research, 1980.
  11. Coronavirus Resource Center. Harvard Health Publishing, 2020.
  12. Pathology and pathogenesis of severe acute respiratory syndrome. Jiang Gu i Christine Korteweg, The American Journal of Pathology, 2007.
  13. The epidemiology and pathogenesis of coronavirus disease (COVID-19) outbreak. Hussin A. Rothan i Siddappa N. Byrareddy, Journal of Autoimmunity, 2020.
  14. The balancing act of neutrophils. Bart W. Bardoel et al, Cell Host & Microbiome, 2014.
  15. Breadth of concomitant immune responses prior to patient recovery: a case report of non-severe COVID-19. Irani Thevarajan et al, Nature Medicine, 2020.
  16. Role of lung epithelial cells in defense against Klebsiella pneumoniae pneumonia. Guadalupe Cortés et al, Infection and Immunity, 2002.
  17. Multiple organ infection and the pathogenesis of SARS. Jiang Gu et al, Journal of Experimental Medicine, 2005.
  18. Report of the WHO-China Joint Mission
    on Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)
    . World Health Organization, 2020
  19. Loss of sense of smell as marker of COVID-19 infection. ENT UK, 2020.
  20. Report of the WHO-China Joint Mission on Coronavirus Disease 2019 (COVID-19). WHO, 2020.
  21. Report of the WHO-China joint mission on coronavirus. WHO, 2020.
  22. Report of the WHO-China joint mission on coronavirus. WHO,2020.
  23. Report of the WHO-China joint mission on coronavirus. WHO,2020.
  24. Presumed asymptomatic carrier transmission of COVID-19. Yan Bai et al, JAMA, 2020.
  25. Asymptomatic coronavirus infection: MERS-CoV and SARS-CoV-2 (COVID-19). Jaffar A.Al-Tawfiq, Travel Medicine and Infectious Disease.
  26. Report of the WHO-China joint mission on coronavirus. WHO,2020.
  27. How It Spreads. Centers for Disease Control and Prevention, 2020.
  28. Viral load of SARS-CoV-2 in clinical samples. Yang Pan et al, The Lancet Infectious Diseases, 2020.
  29. The reproductive number of COVID-19 is higher compared to SARS coronavirus. Ying Liu et al, Journal of Travel Medicine, 2020.
  30. Persistence of coronaviruses on inanimate surfaces and their inactivation with biocidal agents. G. Kampf et al, Journal of Hospital Infection, 2020.
  31. Aerosol and surface stability of SARS-CoV-2 as compared with SARS-CoV-1. Neeltje van Doremalen et al, The New England Journal of Medicine, 2020.
  32. Coronavirus disease (COVID-19) technical guidance: Laboratory testing for 2019-nCoV in humans. World Health Organization.
  33. Blood tests could improve the coronavirus fight – If they work. Futursim, 2020.
  34. The FDA approves a coronavirus test that can give results in 5 minutes. Vox, 2020.
  35. Combating the coronavirus pandemic: Bosch develops rapid test for COVID-19.
  36. How coronavirus test kits work. YouTube video, Wall Street Journal.
  37. Use of chest CT in combination with negative RT-PCR assay for the 2019 novel coronavirus but high clinical suspicion. Peikai Huang et al, Radiology, 2020.
  38. Detection of novel coronavirus by RT-PCR in stool specimen from asymptomatic child, China. An Tang et al, Emerging Infectious Diseases, 2020.
  39. Influence factors of death risk among COVID-19 patients in Wuhan, China: a hospital-based case-cohort study. Lin Fu et al, medRxiv.
  40. Report of the WHO-China Joint Mission on Coronavirus Disease 2019 (COVID-19). WHO, 2020.
  41. Report of the WHO-China Joint Mission on Coronavirus Disease 2019 (COVID-19). WHO, 2020.
  42. First US infant death linked to COVID-19 reported in Illinois. LiveScience, 2020.
  43. Epidemiological group of emergency response mechanism of new coronavirus pneumonia in Chinese Center for Disease Control and Prevention. Epidemiological characteristics of new coronavirus pneumonia. Chinese Journal of Epidemiology, 2020.
  44. Max Roser, Hannah Ritchie and Esteban Ortiz-Ospina (2020) – “Coronavirus Disease (COVID-19) – Statistics and Research”. Published online at OurWorldInData.org. Retrieved from: ‘https://ourworldindata.org/coronavirus’ [Online Resource]
  45. 103-year-old Iranian woman ‘makes full recovery’ from coronavirus after being in hospital for a week. Daily Mail, 18 de març 2020.
  46. Potential effects of coronaviruses on the cardiovascular system. Mohammed Madjid et al, JAMA Cardiology, 2020.
  47. Cardiovascular implications of fatal outcomes of patients with coronavirus disease 2019 (COVID-19). Tao Guo et al, JAMA Cardiology, 2020.
  48. Cardiac involvement in a patient with coronavirus disease 2019 (COVID-19). Riccardo M. Inciardi et al, JAMA Cardiology, 2020.
  49. Epidemiological group of emergency response mechanism of new coronavirus pneumonia in Chinese Center for Disease Control and Prevention. Epidemiological characteristics of new coronavirus pneumonia. Chinese Journal of Epidemiology, 2020.
  50. Epidemiological group of emergency response mechanism of new coronavirus pneumonia in Chinese Center for Disease Control and Prevention. Epidemiological characteristics of new coronavirus pneumonia. Chinese Journal of Epidemiology, 2020.
  51. Max Roser, Hannah Ritchie and Esteban Ortiz-Ospina (2020) – “Coronavirus Disease (COVID-19) – Statistics and Research”. Published online at OurWorldInData.org. Retrieved from: ‘https://ourworldindata.org/coronavirus’ [Online Resource]
  52. Coronavirus disease 2019 (COVID-19) and pregnancy: What obstetricians need to know. Sonja A Rasmussen et al, American Journal of Obsstetrics & Ginecology, 2020.
  53. Reinfection could not occur in SARS-CoV-2 infected rhesus macaques. LinlinBao et al, bioRxiv, 2020.
  54. Estimates of global seasonal influenza-associated respiratory mortality: a modelling study. A Danielle Iuliano et al, Lancet, 2018.
  55. A severe seasonal influenza epidemic during 2017–2018 in China after the 2009 pandemic influenza: A modeling study. Infectious Microbes & Diseases, 2019.
  56. Characteristics of and important lessons from the coronavirus disease 2019 (COVID-19) outbreak in China. JAMA, 2020.
  57. Report of the WHO-China Joint Mission on Coronavirus Disease 2019 (COVID-19). World Health Organization, 2020.
  58. Coronavirus disease (COVID-19) advice for the public. World Health Organization, 2020.
  59. Fast food fever: reviewing the impacts of the Western diet on immunity. Ian A Myles, Nutrition Journal, 2014.
  60. The sleep-immune crosstalk in health and disease. Luciana Besedovsky et al, Physiological Reviews, 2019.
  61. A spatial model of CoVID-19 transmission in England and Wales: early spread and peak timing. Leon Danon et al, medRxiv, 2020.
  62. The effect of control strategies to reduce social mixing on outcomes of the COVID-19 epidemic in Wuhan, China: a modelling study. Kiesha Prem et al, The Lancet Public Health, 2020.
  63. Prophylactic and therapeutic remdesivir (GS-5734) treatment in the rhesus macaque model of MERS-CoV infection. Emmie de Wit et al, PNAS, 2020.
  64. First case of 2019 novel coronavirus in the United States. Michelle L. Holshue et al, The New England Journal of Medicine, 2020.
  65. El ensayo clínico liderado por Oriol Mitjà será el primero en el mundo para frenar la transmisión de la Covid-19. FLS, 16 Març 2020.
  66. Grifols announces formal collaboration with US government to produce the first treatment specifically targeting COVID-19. Grifols, 25 March 2020.
  67. Moderna’s work on a potential vaccine against COVID-19. Moderna.
  68. CanSinoBIO’s investigational vaccine against COVID-19 approved for phase 1 clinical trial in China. CanSino.
  69. Oxford universoty begins enrolling over 500 volunteers for coronavirus vaccine trial. The Economic Times.
  70. Estimates of the reproduction number for seasonal, pandemic, and zoonotic influenza: a systematic review of the literature. Matthew Biggerstaff et al, BMC Infectious Diseases, 2014.
  71. Middle East respiratory syndrome coronavirus (MERS-CoV). World Health Organization.
  72. SARS Basics Fact Sheet. Centers for Disease Control and Prevention.
  73. WHO MERS Global Summary and Assessment of
    Risk.
    World Health Organization.
  74. Estimates of the reproduction number for seasonal, pandemic, and zoonotic influenza: a systematic review of the literature. Matthew Biggerstaff et al, BMC Infectious Diseases, 2020.

1 Comentari

  • Alj 03/04/2020 at 01:05

    Gracies de la rigurositat de la informacio

  • Deixa una Resposta

    Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

    ×