Per què no podem fiar-nos de la motivació

13/05/2020 Cap Comentari

La majoria de les persones ens hem trobat en una situació en la qual sabem exactament què hem de fer però no ens sentim motivats per fer-ho. Ja sigui per anar al gimnàs, per començar un projecte nou o per estudiar per un examen. Sembla que sense motivació, no hi ha acció. Però, realment la motivació ens donarà la força per fer tot allò que ens proposem?

Què és la motivació i com funciona

La ciència defineix la motivació com aquells sentiments, idees i sensacions que et porten a fer una certa acció.

No obstant, a nosaltres ens agrada definir la motivació com la voluntat de fer alguna cosa, com aquell moment que tens l’energia molt alta i sembles capaç de tot. Creiem que la motivació t’ajuda a actuar però no és sinònim de que actuïs. Quants cops has estat motivat i no has acabat fent res?

Per nosaltres la motivació és com una ajuda extra que fa que tinguis més possibilitats de realitzar una acció. I, per definició, la motivació no es pot sostenir a llarg termini, sinó que és puntual.

La motivació es troba dins del teu cap

Per entendre d’on prové la motivació, hem de començar entenent com funciona el cervell. No t’espantis, només a grans trets i de forma fàcil!

El cervell està format per neurones i aquestes es comuniquen mitjançant neurotransmissors. Els neurotransmissors són missatges químics que afecten el cervell i a la resta del teu cos.

Imagina’t que el cervell és una plataforma de correu, com per exemple Gmail. Les neurones som les persones que utilitzem el correu i els neurotransmissors són els correus electrònics que utilitzem per comunicar-nos uns amb els altres i que afecten les tasques que anem a fer.

Com funciona el cervell
Comparació per entendre el procés de comunicació entre neurones que té lloc al cervell.

La dopamina: el neurotransmissor de la motivació

Fins fa uns anys, els estudis de la dopamina només s’havien lligat al plaer. Però en alguns experiments va passar una cosa molt curiosa… Es van registrar pujades en el nivell de dopamina durant moments de molt estrès 1. L’estrès no és precisament gaire agradable, però així i tot la dopamina estava allà. Com pot ser?

Des d’aquell moment es va veure que la dopamina anava molt més enllà del plaer, i que el seu rol real podria ser estar involucrada en la motivació 2.

Els primers experiments que van relacionar la dopamina amb la motivació es van dur a terme als anys 1950, quan un científic canadenc va descobrir que si estimulava elèctricament el centre del cervell de les rates, aquestes repetien un determinat comportament per aconseguir una recompensa 3.

Però no va ser fins més tard que uns altres científics canadencs van concloure que la dopamina era la responsable d’aquest efecte. En aquest cas, el seu experiment va demostrar que quan el cervell de les rates tenia nivells baixos de dopamina, es reduïa la seva motivació per actuar i dur a terme conductes ben apreses per obtenir aliments, aigua o contacte sexual 4.

Per acabar-ho de confirmar, un grup de científics de la Universitat de Connecticut van dur a terme una sèrie d’experiments i van descobrir que quan les rates podien escollir entre dur a terme una acció que requerís molt esforç i tingués una recompensa molt gran o una acció que requerís poc esforç i la recompensa fos petita, la diferència entre escollir una o l’altra depenia dels nivells de dopamina. Quan els científics van manipular artificialment la dopamina del cervell, van observar que aquelles rates amb menys dopamina escollien les tasques que requerien menys esforç, mentre que les que tenien alts nivells de dopamina estaven més motivades i no els importava treballar més intensament per aconseguir una recompensa millor 5.

Alts nivells de dopamina és sinònim de motivació, o no?

Amb tot el que hem vist fins ara, podem deduir que com més alts siguin els nivells de dopamina al nostre cervell, més motivats estarem per passar a l’acció oi?

La veritat és que hem d’anar amb compte… Fa uns anys, un estudi molt interessant va escanejar els cervells de gent gandula i de gent ambiciosa. Van descobrir que aquella gent disposada a treballar intensament tenien nivells de dopamina més alts a les parts del cervell relacionades amb la motivació i la recompensa. En el cervell dels ganduls, la dopamina estava present a una part del cervell relacionada amb la percepció de les emocions i el risc 6.

És a dir, diferents àrees del cervell estan lligades a diferents accions i emocions, i tot i que incrementar els nivells de dopamina del teu cervell pot fer-te sentir més motivat, els efectes dependran del lloc del cervell on la dopamina estigui.

La clau està en la zona del cervell en la que actua la dopamina, així com què fa alliberar la dopamina

I què defineix exactament a quina part del cervell va a parar la dopamina?

Un cop alliberada, la dopamina pot seguir diferents camins dins el cervell. És el mateix que passa amb el Gmail. El teu correu pot anar a parar al spam, pot arribar a la bústia d’entrada o pot no enviar-se i quedar-se a la carpeta d’esborranys.

Perquè estiguem motivats és important que la dopamina segueixi un camí en concret i aquest és l’anomenada “via de la recompensa” (o via mesolímbica, en termes científics i complicats!).

Pensa en aquesta via com si fos un coach personal. Quan produïm alts nivells de dopamina i segueix aquesta via, el cervell reconeix que passarà alguna cosa important i que obtindrem una recompensa, i per tant, augmenta la teva motivació.

Com funciona la motivació
Comparació per entendre el procés que segueix la dopamina dins del cervell i que ens fa reaccionar d’una manera o d’una altra.

I no només la part del cervell on està la dopamina afecta la motivació, sinó que també la reacció que provoca la dopamina ve determinada pel motiu pel qual s’allibera.

Això és perquè la dopamina no només s’allibera quan ens imaginem una recompensa, sinó que també s’allibera en resposta a estímuls no gratificants, com l’estrès, el dolor o la pèrdua 7 8 9.

En resum, la dopamina no s’allibera quan obtenim alguna cosa que ens provoca plaer, sinó que la dopamina és alliberada abans d’una tasca per motivar-nos a aconseguir alguna cosa o, al contrari, evitar que fem alguna cosa.

Procés d'alliberació de dopamina
La dopamina s’allibera al cervell en resposta a diferents estímuls (tan bons com dolents) i això fa que provoqui diferents reaccions.

La motivació no és constant

Sembla ser doncs que xutar-te dopamina no és la solució per augmentar els teus nivells de motivació.

A més, quan parlem de motivació i volem entendre com funciona, hem de tenir en compte un altre factor: la duració de la motivació.

És possible estar motivats per fer una cosa a llarg termini? Dura de forma infinita la motivació?

Estem segurs que ja saps la resposta… Un dia estàs molt motivat per fer una cosa i l’endemà et fa moltíssima mandra. No pateixis, això ens passa a tots i, de fet, no és culpa teva sinó que és la motivació funciona d’aquesta manera.

El científic del comportament BJ Fogg ho defineix com “onades de motivació”, és a dir, la motivació no és constant, sinó que varia amb el temps 10. Durant els períodes de baixa motivació, som incapaços de realitzar tasques difícils.

Per entendre-ho de forma fàcil i gràfica vindria a ser alguna cosa així:

Onades motivació
La teoria de les “onades de motivació” explica que la nostra motivació no és constant en el temps sinó que va variant.

L’enfocament adequat cap a la motivació

Tota la informació fins al moment està molt bé i és molt interessant, però què has de fer quan estàs assegut al sofà de casa pensant que hauries d’anar al gimnàs i que no en tens ganes? Ets simplement un gandul/a que tens nivells baixos de dopamina i mai estaràs motivat?

El truc és ben senzill i hem de tenir en compte dues coses:

1. Pensar en la recompensa

Tal com hem dit, la dopamina es pot alliberar per plaer (quan t’imagines una recompensa) o per dolor (quan estàs estressat, has perdut a algú, etc.). Els camins que segueix en cada cas i els resultats finals són ben diferents.

Per tant, si vols maximitzar les teves possibilitats d’èxit, necessites entrenar el cervell perquè la dopamina actuï als centres que augmenten la motivació i no als que la impedeixen. És a dir, necessites que la dopamina jugui a favor teu.

I això és possible? Com?

La resposta és pensar en la recompensa que obtindràs. Però no tot s’hi val. Els científics han vist que les recompenses externes (aquelles que no depenen de tu, com ara els diners) només són útils quan la tasca que hem de fer és molt mecànica. En canvi, quan la tasca involucra pensar, les anomenades recompenses intrínseques tenen molt més poder i et fan estar més motivat.

Per tant, a l’hora de pensar en una recompensa has de tenir en compte que si és intrínseca funcionarà molt millor (en el cas de la majoria de persones, sempre hi ha casos especials).

Les recompenses intrínseques bàsiques són:

Autonomia

Imagina’t que fas una tasca perquè estàs obligat o que la fas perquè vols. En quin cas estaràs més motivat i et vindrà més de gust fer-la?

Quan et sents que tens el control, la motivació és més alta que quan et sents obligat a fer una tasca. Aquest fet ha estat estudiat tant en estudiants, atletes i empleats. 11

Per exemple, si tens una feina que no t’agrada, per molt que guanyis diners a final de mes no estaràs motivat per fer-la. En canvi, si guanyes menys diners però la feina t’apassiona, probablement tindràs molta més motivació per fer-la.

Important!

Una manera d’enganyar al teu cervell i fer-li pensar que tens més autonomia és canviar el “He de …” per “Escullo …”. Per exemple, en el cas de la feina, realment no estàs obligat a llevar-te i anar-hi, sinó que esculls fer-ho perquè t’aporta beneficis (un sou, uns companys, etc). Quan poses el focus en els beneficis, el fet de sentir-te forçat pot desaparèixer.

Propòsit

La motivació també apareix quan allò que vols fer està alineat amb el teu propòsit. Quan has de fer una tasca que s’oposa als teus valors o que trobes absurda, probablement sents que no estàs motivat per fer-la.

Diversos estudis científics suporten aquesta teoria. Per exemple, un psicòleg de Virigina va fer un estudi en estudiants d’ESO durant un semestre. Un dels grups d’estudiants havien d’escriure com la ciència afectava la seva vida, mentre que l’altre grup d’estudiants simplement havien de resumir el que havien après a la classe de ciències. Aquells que van escriure sobre la importància de la ciència en la seva vida van millorar les seves notes i van reportar un major interès en l’assignatura que els estudiants que simplement havien escrit sobre la classe.

Per exemple, si et demanen a la feina que treballis hores extres i per això has de passar menys temps amb la teva família, probablement no tinguis una bona actitud ja que hi ha un conflicte amb els teus valors (que vols passar temps amb els que estimes). 

En definitiva, reflexionar sobre el motiu pel qual una activitat té sentit pot fer-t’hi implicar més i estar més motivat per fer-la.

Important!

Hi ha diverses solucions que et permeten alinear la tasca que has de fer amb el teu propòsit o valors:

Canviar la tasca. En el cas de l’exemple, pots demanar de treballar més hores aquesta setmana a canvi de treballar-ne menys la següent.

Afegir valor a la tasca que estàs fent. En el cas de l’exemple, podries afegir valor pensant que el temps extra que estàs fent ara et permetrà anar-te’n de vacances a l’estiu amb la família.

Competència

L’any 2006, un grup de psicòlegs grecs van fer un experiment. Van agafar 882 estudiants i els van fer enquestes sobre les seves actituds i compromís amb l’atletisme durant un període de 2 anys. El que van descobrir va ser que hi havia una connexió molt fort entre el grau en què l’estudiant se sentia capacitat per fer esport i el seu desig de practicar esports 12.

Quan no et veus capaç de fer una tasca, la teva motivació baixa en picat. En canvi, si divideixes la tasca en tasques més fàcils que siguis capaç de fer, et sentiràs molt més motivat.

Per exemple, si et proposes començar a córrer i t’apuntes directament a una marató, probablement se’t faci una muntanya cada cop que hi pensis. Si en canvi, et proposes fer primer una cursa de 5 km i anar incrementant la distància, estàs dividint l’objectiu en objectius més petits que creus que pots assolir i que, per tant, et faran sentir-te motivat.

A més, com més temps et passes fent una cosa, més notaràs que les teves habilitats milloren i que et sents més competent, fet que augmentarà la teva motivació.

Important!

Si penses que una tasca et sortirà malament o que no pots fer-la, el teu cervell té totes les eines per fer que qualsevol altra tasca et sembli mil cops més interessant. Amb altres paraules, procrastinaràs. Divideix la tasca en mini-tasques que sí que et sentis capaç de fer i així estràs motivat.

La TED Talk “The puzzle of motivation” és molt interessant per veure aquest tema aplicat a les empreses, és a dir, com premis intrínsecs (autonomia, competència i propòsit) poden augmentar més la productivitat i la motivació que aquells extrínsecs (diners).

2. Aprendre a surfejar amb les onades

Com ja hem vist, la motivació varia amb el temps i hi ha moments, durant els pics de motivació, que la teva motivació és màxima i sents que pots fer qualsevol cosa. La clau està a aprendre a detectar els pics de motivació i aprofitar-los a favor teu per posar-t’ho fàcil per quan no estiguis motivat.

Durant els pics de motivació has de fer aquelles tasques més difícils, aquelles que quan les facis, les següents tasques seran molt més fàcils.

Anem a posar un exemple. T’has posat com a objectiu començar a anar al gimnàs. Durant els pics de motivació pots fer les tasques més difícils, com ara buscar a quin gimnàs et vols apuntar, trucar al gimnàs i fer la matrícula i reservar hora per la classe que vols anar. Així, si quan has d’anar al gimnàs no estàs motivat, ja ho tindràs tot fet i l’únic que hauràs de fer seran tasques fàcils com posar-te les sabatilles de córrer, obrir la porta de casa i anar al gimnàs.

Com aprofitar les onades de motivació
Com aprofitar les “onades de motivació” i quines tasques és millor fer en cada moment.

Si vols saber més sobre les “onades de motivació” et recomanem aquest vídeo del científic BJ Fogg, on explica més en detall com funcionen i com aprofitar-les.

Conclusions

Tal com hem vist, la motivació no és constant ni dura per sempre, per tant, està bé utilitzar-la quan la tens però no serveix com a eina per posar-te a fer coses. La motivació simplement és un xut d’energia que t’ajuda en determinats moments i que et fa més fàcil el fet de començar una tasca. La motivació és el medi però no la finalitat.

En cap cas has de confondre la motivació amb el fet de passar a l’acció. Una cosa és estar motivat per fer una cosa i l’altra és realment acabar fent aquella cosa…

Les eines realment útils i que et portaran a passar a l’acció i a aconseguir resultats a llarg termini van més enllà de la motivació i tenen relació amb els hàbits, el propòsit que hi ha darrere de fer una cosa i el plaer/dolor que tinguis associat a ella.


Si t’ha agradat el nostre article, no dubtis en compartir-lo!

Newsletter

Aventura’t amb nosaltres!

Subscriu-te per formar part de la comunitat i assabenta’t de tot allò que passa a Aventura’t! Les últimes notícies, pensaments que volem compartir, esdeveniments interessants i recomanacions de llibres i vídeos directament al teu correu. Només t’enviarem correus quan realment tinguem alguna cosa important a dir-te!

  1. Dopamine release in response to a psychological stress in humans and its relationship to early life maternal care: A positron emission tomography study using [11C]Raclopride. Jens C. Pruessner et al, The Journal of Neuroscience, 2004.
  2. The mysterious motivational functions of mesolimbic dopamine. John D. Salamone i Mercè Correa, Neuron, 2012.
  3. Runway and maze behavior controlled by basomedial forebrain stimulation in the rat. James Olds, Journal of Comparative and Physiological Psychology, 1956.
  4. Pimozide attenuates acquisition of lever-pressing for food in rats. Roy A. Wise i Howard V. Schwartz, Pharmacology, Biochemistry and Behavior, 1981.
  5. Dopamine, effort, and decision making: Theoretical comment on Bardgett et al. (2009). John D. Salamone, Behavioral Neuroscience, 2009.
  6. Dopaminergic mechanisms of individual differences in human effort-based decision-making. Michael T. Treadway et al, The Journal of Neuroscience, 2012.
  7. Dopamine in motivational control: rewarding, aversive, and alerting. Ethan S. Bromberg-Martin et al, Neuron, 2010.
  8. The mysterious motivational functions of mesolimbic dopamine. John D. Salamone i Mercè Correa, Neuron, 2012.
  9. A neural circuit mechanism for encoding aversive stimuli in the mesolimbic dopamine system. Johannes W. de Jong et al, Neuron, 2018.
  10. Motivation Wave, BJ Fogg, 2012.
  11. Self-determination theory and the facilitation of intrinsic motivation, social development, and well-being. Richard M. Ryan i Edward L. Deci, American Psychologist, 2000.
  12. Causal relationships of sport and exercise involvement with goal orientations, perceived competence and intrinsic motivation in physical education: a longitudinal study. Athanasios Papaioannou et al, Journal of Sports Science, 2004.

Cap Comentari

Deixa una Resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

×